La xemeneia de formigó armat de la cimentera Sanson a Sant Just Desvern va ser projectada per l’enginyer nord-americà Clifford Tomlinson i va començar a funcionar l’any 1924. Els seus 105 metres d’alçària la van convertir en la xemeneia més alta de l’Europa d’aleshores.

La xemeneia formava part de la fàbrica Sanson, dedicada a la producció de ciment. La fàbrica va ser construïda l’any 1920 i era reconeguda a l’època per la seva alta productivitat. L’any 1947 va iniciar la producció de prefabricats de formigó, i l’any següent la de ciment natural.

L’ús industrial de la fàbrica i la xemeneia va abandonar-se el 1968, amb el trasllat de l’activitat industrial de la cimentera a Sant Feliu de Llobregat. Entre 1973 i 1975, l’arquitecte Ricard Bofill va adquirir i rehabilitar part de les construccions de la fàbrica per instal·lar-hi el seu habitatge i el taller d’arquitectura, i el 1984 la Corporació Metropolitana de Barcelona va començar la restauració de la xemeneia i les sitges per ubicar-hi equipaments d’oci.

Posteriorment, l’arquitecte Alfred Arribas va projectar una remodelació del conjunt, conclosa per l’arquitecte i dissenyador Joan Font i inaugurada el 1996, que va convertir els túnels de fums entre la xemeneia i els forns de ciment i la mateixa base de la xemeneia en un espai d’oci nocturn. Es va construir un restaurant al voltant de la xemeneia, suspès a uns 18 metres d’alçada. A la part superior de la xemeneia hi ha un mirador amb vistes panoràmiques al qual s’accedeix per un ascensor interior amb sòl i sostre transparents.