La colònia de Sant Corneli va formar, juntament amb les de les veïnes de Sant Josep i la Consolació, el nucli miner més important de Catalunya i el centre amb les mines més extenses, situades en els termes municipals de Cercs, Fígols i Vallcebre. Aquestes mines van ser explotades per l’empresa Carbones de Berga, S.A, fundada el 1911 i activa fins al 1991.

L’any 1885 l’empresa italiana Garaveti, Vallino, Bovío & Cía explotava la galeria de Sant Romà, a Sant Corneli, i hi construïa els primers edificis que, posteriorment, formaren la Colònia. El 1895 l’empresari José Enrique de Olano y Loyzaga comprà la totalitat de les mines de la zona de Cercs, Fígols i Peguera, i començà l’explotació moderna del lignit. En tractar-se d’un indret aïllat, amb manca de comunicacions i amb la necessitat de tenir mà d’obra estable, Olano optà per crear una colònia amb habitatges i serveis bàsics per als miners. Així, es va aplicar el model de les colònies tèxtils, les quals ja funcionaven a la comarca del Berguedà i en altres llocs de Catalunya des de 1858.

El punt de partida de la colònia va ser el nucli de Sant Corneli, a 960 metres d’altitud, on hi havia les primeres galeries i alguns edificis: una església d’origen romànic dedicada a Sant Corneli, un molí fariner, alguns habitatges dels miners i una cantina amb queviures i productes de primera necessitat, així com un grup d’habitatges al Serrat dels Bous, avui anomenat Els Tilos. A partir d’aquest primer nucli, es projectà la resta de la colònia de Sant Corneli. De 1901 a 1904 es va construir la residència particular de l’amo, allunyada de la colònia però al peu de les mines, prop de l’estació del tren Fígols-Les Mines i del Santuari de la Consolació. L’edifici, una torre historicista semblant a un castell medieval, ha estat un dels més emblemàtics de les explotacions mineres.

Actualment, el Museu de les Mines de Cercs manté el llegat i el patrimoni d’aquesta activitat minera i és un destacat revulsiu econòmic i social del territori.