L’estació del Nord, també coneguda com estació de Vilanova, és una edificació classicista projectada per l’enginyer Pedro Andrés i Puigdollers construïda l’any 1862. S’ubicà a la vora d’on es va construir posteriorment l’Arc de Triomf de l’Exposició Internacional de 1888, al carrer de Vilanova. Avui dia és un espai soterrat, però originalment era a l’aire lliure.

Se n’ha conservat la interessant façana original, obra de Demetri Ribes, tot i que es troba parcialment soterrada a causa dels canvis de rasant. Aquesta part de l’edifici presenta la curvatura característica de les estacions ferroviàries. Conté elements de la Sezession vienesa i referències de la tradició modernista local, amb notables treballs ornamentals de vidre, ferro, fusta i ceràmica, parcialment conservats. La façana i els espais més característics corresponen al cos central, que acollien el vestíbul i les taquilles.

L’estació va ser ampliada el 1910 amb la construcció de la gran coberta amb estructura metàl·lica i vidre que hi ha actualment. L’accés principal es va construir l’any 1912. L’any 1972 es va reformar per passar a ser una estació d’autobusos, i també s’hi van construir una caserna de la Guàrdia Urbana i un gimnàs, on es van disputar les proves de tennis taula durant els Jocs Olímpics de l’any 1992.