L’estació de Lleida és un edifici d’inspiració neoclàssica projectat per l’arquitecte lleidatà Adolf Florensa l’any 1927. La façana principal, amb dues torres amb cúpules d’inspiració centreeuropea, és remarcable. L’estructura consta d’obertures ben modulades amb combinació mixta de pilars, murs forjats, formigó, pedra artificial i voladissos de ferro reblonat.

Aquesta gran estació, de dimensions monumentals i d’un gran interès artístic, va edificar-se sobre l’antiga estació del ferrocarril de Barcelona a Saragossa. Havia de servir d’estació principal a la línia transpirenaica de Baeza a Saint-Girons, d’Andalusia al sud de França, que no es va arribar a completar.