“El Pelut” és una de les colònies industrials més importants del tram mitjà del riu Ter i de les més interessants de Catalunya. En destaquen el conjunt dels seus magnífics jardins, dissenyats per Rubió i Tudurí, i la singularitat dels seus edificis d’estil modernista construïts amb pedra de riu.

L’origen modern d’”El Pelut” es remunta a l’any 1859, quan Joan Camps va construir una fàbrica o adoberia de pells, d’on sembla que prové el nom amb què és coneguda la fàbrica, que funcionava amb l’aigua que sobrava de la presa de Can Bassas. A la dècada de 1870, la fàbrica ja es dedicava a l’activitat tèxtil. El 1889, va patir un greu incendi que causà la seva aturada fins al 1892. Prèviament, el 1879, “El Pelut” ja comptava amb l’estatut de colònia industrial, i havia estat la primera en poder-se beneficiar dels seus avantatges abans que ho fessin Vila-seca, la Mambla, Salou i Còdol-Dret.

L’arribada dels fabricants barcelonins Calvet el 1905 va suposar la reconversió de l’establiment industrial en una colònia de grans dimensions. El 1923, “El Pelut” va passar a mans dels industrials Ymbern, de Mataró, que van mantenir l’activitat tèxtil fins al 2000, un llarg període en el qual van modernitzar la producció, van instal·lar un alternador acoblat a la turbina per produir energia elèctrica i van completar els serveis de la colònia.