La Torre de l’Aigua és un dipòsit d’una alçària de 50 metres, construït a Sabadell a partir de l’any 1916 i inaugurat el 1918. És una obra modernista de l’arquitecte Lluís Homs que va abastir la ciutat amb aigua del riu Ripoll fins a l’any 1967.

El mecanisme, que es duia a terme en un edifici conegut com l’Elevador d’Aigües, funcionava a partir d’unes motobombes que enviaven l’aigua extreta de la segona capa aqüífera del riu fins al dipòsit de la torre. L’aigua pujava per l’interior d’un pilar fins al dipòsit i baixava per un altre pilar per a ser distribuïda a la ciutat, principalment a les fonts públiques i als safareigs.

La Torre de l’Aigua és un element molt singular de Sabadell. En destaquen la seva forma i alçària, així com la ceràmica de la coberta i l’escala helicoïdal entre els vuit pilars. La torre va ser un dels primers edificis sabadellencs en què s’emprà el formigó armat, la qual cosa va permetre aixecar una estructura poc densa que sustentés un dipòsit d’aigua octogonal amb capacitat per a 293,5 metres cúbics. Avui dia té il·luminació nocturna.