Molí hidràulic fariner edificat a finals del segle XV. S’alimentava de l’aigua de la riera a partir d’una bassa situada al costat. L’any 1602 s’hi va construir una masia adossada, la de Can Batlle, on encara ara s’hi poden visitar alguns dels seus elements originals: la cuina, la llar de foc, la pica, un cup de vi, l’era, la bassa i el pati. La masia va ser ampliada al segle XVIII i el molí va estar en funcionament fins a la dècada dels anys 1920.

A l’interior, a la part museïtzada es poden visitar dos molins, un de rodet horitzontal del segle XV, i un segon, del segle XIX, amb una singular i destacada roda de calaixos vertical de 10 m de diàmetre. El conjunt va ser adquirit per l’Ajuntament de Vallirana el 1984. Va ser restaurat i adaptat com a museu i espai polivalent pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona entre els anys 1993 i 1995 sota direcció i projecte de l’arquitecte Josep Rovira Pey. Va ser un dels primers molins que es van rehabilitar i restaurar a Catalunya, esdevenint un referent en la museïtzació d’espais de producció preindustrial.