El Museu de la Tècnica de Manresa està situat on antigament hi havia els Dipòsits Vells, lloc on es recollien i s’emmagatzemaven 12.000 metres cúbics d’aigua provinents de la Sèquia. Es tracta de tres dipòsits idèntics, construïts entre el 1861 i el 1865, que fan 19,78 metres d’amplada i 8,50 metres d’alçada cadascun. La coberta de cada dipòsit està formada per dues voltes de pedra que descansen sobre els murs perimetrals i per una filera d’arcs i pilars central.

Aquesta construcció estava lligada a la xarxa de distribució d’aigua per tota Manresa. L’important creixement de la ciutat durant el darrer terç del segle XIX, juntament amb l’augment de la demanda de connexió a la xarxa de distribució per part de molts ciutadans, va fer que aquests dipòsits quedessin petits. Per aquest motiu, entre el 1884 i el 1888, es van construir uns nous dipòsits de major capacitat a la partida de Can Font. Des del mateix moment d’entrada en funcionament d’aquests nous dipòsits, els de la Creu Guixera van començar a anomenar-se els Dipòsits Vells.

Els Dipòsits Vells van subministrar aigua a les parts baixes de la ciutat fins l’any 1980. L’any 1991, es va restaurar l’edifici i, l’any 1993, s’hi va fundar l’actual museu.