El Dipòsit de les Aigües és un edifici projectat pel mestre d’obres Josep Fontserè l’any 1874 amb la col·laboració d’Antoni Gaudí, aleshores un jove delineant. Es tracta d’un edifici-dipòsit de 6.000 metres quadrats de superfície, que havia de servir per a subministrar aigua al Parc de la Ciutadella i alimentar-ne la cascada monumental. Fontserè ideà una estructura que coincideix quasi exactament amb la piscina romana de Mirabilis de Bacoli, prop de Nàpols, un laberint d’arcs paral·lels que s’aixequen fins als 14 metres d’alçada. A la part superior s’ubica el dipòsit per aconseguir la pressió per a la xarxa d’aigua.

Les generoses dimensions de l’edifici han permès destinar-hi, al llarg de més d’un segle, tota classe d’instal·lacions. L’any 1880, any en què van finalitzar les obres, es destinà a dipòsit de la Comissió Especial de Consums; el 1888 es rehabilità com a Pavelló de la Mineria de l’Exposició Universal, i més endavant, successivament, fou magatzem del Parc de Bombers, Arxiu del Palau de Justícia, servei de seguretat ciutadana i seu d’una llar d’indigents, malalts mentals i orfes.

El 1992, després que l’Ajuntament de Barcelona comprés l’edifici, la Universitat Pompeu Fabra el rehabilità per convertir l’antic dipòsit en una moderna biblioteca universitària amb 600 llocs de lectura i 300.000 volums de consulta. Els treballs van respectar escrupolosament l’esperit inicial de Fontserè. S’obriren cinc claraboies per dotar-lo de més claror natural i es va reduir la capacitat del dipòsit d’aigua, que es va convertir en una gran bassa, d’escassa profunditat, de caràcter històric-testimonial.