El canal industrial de Ter va ser construït entre 1841 i 1848, i en el seu curs s’hi van aixecar set fàbriques tèxtils i un molí fariner al llarg d’una façana fluvial de 1.900 metres al riu Ter. L’obra d’enginyeria hidràulica, i els carrers i edificis que hi desemboquen, fan de Manlleu un nucli industrial molt peculiar.

El canal superior, de 900 metres, arriba fins on hi havia les Tres Fàbriques. En aquest primer tram s’hi va construir un sobreeixidor, popularment conegut com el submarí, per controlar el nivell de l’aigua. El canal inferior, de 1.000 metres, acaba a Can Sanglas.

El desnivell total de l’obra és de 8,27 metres, l’amplada mitjana és de 6,5 metres, fa 2 metres de fondària i té un cabal màxim d’aigua de 8.000 litres per segon. La resclosa de la teula, de la qual es té notícia des de finals del segle XVII, ha estat renovada en diverses ocasions al llarg del temps.

El canal no és únicament un braç d’aigua, sinó que la seva complexitat amaga un conjunt de complexos sistemes i ginys hidràulics per aprofitar correctament l’aigua en els diferents salts, que inclou entre altres elements, comportes, rescloses, bagants, repartidors, sobreeixidors, comportes de descàrrega o desguassos.

Avui dia, el canal ha passat a pertànyer a l’administració pública i viu un procés de rehabilitació sobre tot en l’àrea de les Hortes, la dels Rentant i l’àrea de Can Sanglas.