El túnel de Montgat és la infraestructura ferroviària més antiga que es conserva a la península Ibèrica. Té una llargada de 127 metres i es tracta d’una infraestructura encara en ús, tot i haver sofert successives transformacions fruit dels avatars històrics i de les necessitats del servei. Acabat de construir el 12 de maig del 1848, és l’únic túnel que resta de la que va ser primera línia peninsular, projectada seguint la línia de la costa en terrenys de domini públic entre les localitats de Barcelona i Mataró.

Aquest traçat tan sols es veia interromput per la mola del denominat turó de Montgat, un promontori rocós format per granits paleozoics que va ser necessari perforar. Els treballs per formar el túnel van ser rudimentaris, ja que fins l’any 1861 no van començar a utilitzar-se les perforadores mecàniques d’aire comprimit.

Des de finals dels anys 1990, les vies tenen les mides adaptades a les exigències de gàlib dels vehicles moderns.