La Torre de les Aigües del Besòs, també anomenada avui dia Torre MACOSA, va ser construïda per l’arquitecte Pere Falqués entre els anys 1880 i 1882 amb l’objectiu d’aprofitar l’aigua del riu Besòs per subministrar-la a la població.

Inicialment, la torre va ser projectada amb una alçària de 80 metres i dos dipòsits, un a 40 metres i l’altre a 80, però finalment la construcció es va deixar en 51 metres i amb un sol dipòsit amb capacitat per a 600 metres cúbics. L’aigua, impulsada per les bombes instal·lades a la Casa de les vàlvules, penetrava a través d’una curta galeria per la part central de la torre fins a arribar al capdamunt, on s’abocava al dipòsit.

La proximitat al mar, però, provocava alts índexs de salinitat, la qual cosa va fer suspendre el subministrament a la població. Així, l’any 1895 es va traspassar la torre a la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB). Durant aquells anys, la torre subministrava aigua per a usos industrials i, l’any 1922, es va vendre la propietat i la concessió de la torre al complex metal·lúrgic de Can Girona, propietat de MACOSA (Material para Ferrocarriles i Construcciones S.A.).

L’any 1992, la reordenació urbanística del front litoral de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics va comportar el desmantellament de tot el complex industrial de MACOSA. De la vella activitat tan sols en van quedar la Casa de vàlvules i la Torre de les Aigües.

Avui dia, l’edifici és propietat de l’Ajuntament de Barcelona, està rehabilitat i s’hi fan visites públiques guiades.