La Llotja del Tint, a Banyoles, és un destacat edifici gòtic medieval d’activitat manufacturera preindustrial (s. XV–XVIII). Té dues naus separades per quatre grans arcades ogivals. Aquestes sostenen la tramada de fusta, originàriament amb coberta a dos vessants. L’entresolat, l’actual segon pis, és de voltes d’aresta i s’hi accedeix per mitjà d’una escala amb volta de llosa.

En el seu origen es destinava al tint de les robes o teixits de llana que s’elaboraven a la ciutat de Banyoles. La gran alçària de l’edifici es deu al fet que en el procés de tint es produïen vapors insans que s’intentaven evitar amb l’alçària. Les teles, una vegada tenyides, es penjaven sota la teulada per tal de fer el primer assecat. L’aigua que s’utilitzava en aquest procés preindustrial provenia del rec major.

Després de caure en desús durant molts anys, el 1971 l’Ajuntament de Banyoles va recuperar l’edifici a fi d’evitar-ne la destrucció. Des d’aleshores i fins al 2017 es va utilitzar com a equipament cultural i sala d’exposicions.