L’existència dels molins a Capellades està documentada des de l’any 1000. L’any 1005 la vescomtessa Geriberga féu donació al monestir de Sant Cugat del Vallès d’unes cases, terres i molins, en què apareix escrit, per primera vegada, el nom de Capellades.

Des de l’edat mitjana, i especialment a partir del segle XVI, importants famílies i nissagues d’industrials paperers (Guarro, Romaní, Miquel, Vilaseca, etc.) han fet funcionar diferents establiments industrials paperers a Capellades i a la conca del riu Anoia. El grup de molins més nombrós ha estat el beneficiari de l’aigua de la bassa del Molí de la Vila, que feia moure el motor hidràulic de la roda de calaixos per la Sèquia Major o rec del Corronaire. Un altre grup de molins, situat vora de l’Anoia i en el lloc de pas de l’Aigua, era el que comprenia el Molí Vell, el Molí Nou o Cal Manel, el Molí Gran, el Molí de la Costa i Cal Violant. Al darrer decenni del segle XIX, foren introduïdes les màquines semicontínues, posteriorment les contínues i, ja al segle XX, les de grans velocitats, que postergaren i feren desaparèixer la fabricació manual.

L’any 1961 fou inaugurat el Museu Molí Paperer de Capellades, en el setcentista Molí de la Vila, testimoni viu de la tradició paperera, que fabrica el paper amb les mateixes eines i procediments antics. L’any 1999 va ser reformat i restaurat.