L’edifici del Sucre és una obra dels industrials Martí Miret i Albert Planas, i va esdevenir la primera fàbrica que va utilitzar la bleda-rave a Catalunya, com a matèria primera per a l’obtenció del sucre roig, base del sucre refinat.

Es tracta d’un edifici amb una planta en forma de U, amb un cos lateral més llarg que els transversals. El seu estil arquitectònic correspon a un eclecticisme no massa evolucionat. La xemeneia era l’eix central del pati. La seva construcció està pensada per aprofitar l’aire calent de la caldera de la fàbrica com a calefacció de la casa o residència familiar. En el seu temps, les portes i les finestres eren de colors i, com a curiositat, en destaca l’estufa de ceràmica d’estil vienès d’Alemanya.

Una vegada el negoci sucrer a Vic va fer fallida, l’Ajuntament va comprar l’edifici; es va restaurar i se’n va dividir la propietat i l’ús per acollir diverses institucions i equipaments públics.