El complex industrial de Fabra i Coats correspon a una fàbrica inicial de filatura i torçats de lli creada per Ferran Puig i Jaume Portabella a mitjan segle XIX, coneguda popularment com Vapor del Fil o Vapor del Rec, perquè es trobava molt a prop del rec comtal.

Per aliances matrimonials, l’any 1860 s’incorpora a l’empresa Camil Fabra, industrial, polític i filantrop de les ciències. La fàbrica estava especialitzada en filatura i torçat de lli, cintes de fil i cotó, i rodets de fil per a cosir. L’any 1895 ja era la primera de l’Estat espanyol en l’elaboració de rodets de classes superiors per a màquines de cosir i la primera que va fabricar sedes artificials, en una època en què donava feina a gairebé 2.500 treballadors.

L’any 1903 l’empresa Sucesores de Fabra y Portabella va arribar a un acord, signat a Manchester, amb l’empresa escocesa Coats, que a finals del segle XIX representava una amenaça per al lideratge de l’empresa Sucesores de Fabra y Portabella. S’establia, així, la nova Compañia Anónima Hilaturas de Fabra y Coats amb un acord de llarga durada, inicialment pactat fins a l’any 1953, que s’allargà fins a finals dels anys 1970, quan l’empresa cessà la seva activitat.

L’arribada dels britànics va comportar destacades innovacions socials, com ara les vacances pagades, i l’estructura econòmica, social i cultural del barri es va lligar durant aquells anys a l’empresa.

La Fabra i Coats es construí entre els anys 1910 i 1920 i té una estructura de fàbrica de quatre plantes de maó vist, amb pilars i jàsseres de perfils laminats anglesos i dues torres adossades que contenen els nuclis de comunicació de l’edifici. Una de les naus de la fàbrica l’ocupa actualment la Fàbrica de Creació i Centre d’Art Contemporani de Barcelona.

Aquest edifici, icona del patrimoni industrial barceloní, forma part d’un complex més ampli, integrat per diverses naus construïdes en èpoques diverses.