Els inicis i l’origen de la Barcelona industrial cal buscar-los en els tallers d’estampacions d’indianes del segle XVIII. Les indianes o teixits de cotó estampats van esdevenir un gènere de consum massiu, tant per les seves propietats higièniques i estètiques, com per la moda que representaven. Com a conseqüència de la creixent demanda, es va alterar la forma de treballar per a produir-les. La irrupció de les indianes explica les condicions econòmiques, tecnològiques i organitzatives que van situar Barcelona entre les ciutats pioneres de la industrialització europea.

Avui dia encara són visibles algunes de les construccions que en el segle XVIII havien servit per a la producció d’indianes, anomenades cases-fàbrica. El barri de Sant Pere, per la proximitat al rec comtal, i el barri del Raval són les principals zones on s’ubiquen aquests destacats elements protoindustrials.

En concret, al carrer de les Tàpies, número 6, es manté encara dempeus i en bon estat una d’aquestes cases-fàbrica amb molts pocs canvis estructurals. Està documentada des del 1782 i la feia servir inicialment de magatzem de cotó Ramon Nadal, un important comerciant català d’indianes i de cotó instal·lat, també, a Madrid. Cap a l’any 1820 l’empresa Muntadas va instal·lar-hi diferents màquines de filatura de cotó.

El concepte de casa-fàbrica està a cavall de la nau industrial moderna i l’obrador gremial. El seu volum i superfície eren més grans que els dels antics obradors familiars, i s’hi concentraven diversos treballadors, cadascun dels quals desenvolupava diverses feines.