L’edifici que acull el Museu del Ter és l’antiga filatura de cotó de Can Sanglas, una de les primeres fàbriques de riu aixecades a Manlleu, just al punt on s’acaba el recorregut de més de dos quilòmetres del canal industrial de Manlleu, un dels més emblemàtics de la industrialització catalana. Els orígens de Can Sanglas es remunten al 1833, quan els fabricants Martí Sanglas i Bonaventura Miàs obtingueren una concessió d’aigua per fer anar una fàbrica de filats. El 1837 ja havien començat a aixecar l’edifici, fet amb còdols de riu. Però, com en altres projectes de l’època, la fàbrica no començà a funcionar fins com a mínim el 1841, un cop finalitzada la primera guerra carlina (1833-1840).

La característica més singular de Can Sanglas és l’existència de dos espais energètics alimentats per ramals diferents del canal industrial de Manlleu. Can Sanglas fou la primera fàbrica del Ter mitjà que va instal·lar una turbina Fontaine de la casa Planas, Junoy, Barné & Cia. de Girona, coneguda pels tècnics locals com a ‘got-a-perxes’. Data d’aproximadament l’any 1860 i actualment encara funciona, gràcies al seu interès divulgatiu en el seu lloc original. L’edifici compta també amb una altra turbina Francis, instal·lada a partir de 1929, i que havia substituït l’antiga, una altra Fontaine de 1888-89. A aquest giny hidràulic, s’hi va acoblar un alternador per a la producció d’electricitat l’any 2004.