L’autòdrom de Terramar, construït l’any 1923 i situat en el terme municipal de Sant Pere de Ribes, fou un dels primers autòdroms del món. En el moment de la seva construcció, Europa només disposava de dos autòdroms, el de Brooklands i el de Monza, i als Estats Units només hi havia el d’Indianapolis. A l’autòdrom de Terramar es va celebrar el Primer Gran Premi Internacional d’Espanya l’any 1923, com a part dels actes inaugurals. Té una llargada d’uns dos quilòmetres, és ovalat i en destaquen els seus peralts de més de 60 graus.

Dissenyat per Jaume Mestres i Fossas, l’autòdrom fou construït en només 300 dies amb un cost de quatre milions de pessetes. La inauguració, a la qual assistiren el monarca Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera, fou encapçalada pel sabadellenc Francesc Armengol, promotor de la urbanització de Terramar de Sitges i un dels principals inversors del circuit. Malgrat tot, la classe benestant barcelonina ben aviat va deixar d’assistir a l’autòdrom.

L’elevada inversió per a la construcció del circuit, sumada a l’escàs públic que assistia a les proves, va fer que no es poguessin atorgar premis monetaris als pilots per les seves victòries. Aquest fet i les queixes dels pilots pels elevats peralts, que no consideraven prou segurs, van afectar la reputació del circuit. Així, l’any 1925 van deixar de celebrar-s’hi curses, i l’any 1929 va passar a mans d’Edgar Morawitz. La inversió de Morawitz va tornar a fer possibles les curses a partir de l’any 1932, amb una prova del campionat espanyol de motociclisme. Després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), els terrenys passaren a ser una explotació agrícola i s’abandonà definitivament l’organització d’activitats automobilístiques. El circuit es troba abandonat, però disposa d’un projecte per fer-hi una rehabilitació.