El conjunt està format per dos edificis gairebé adossats.

Al primer, el més petit, és on hi ha la serradora, que es mou mitjançant una roda hidràulica vertical que té a l’exterior. Les serradores hidràuliques són enginys que, moguts per la força de l’aigua, serren els troncs per tal de transformar-los en taules, bigues o taulons.Va ser construïda, íntegrament amb fusta, a començaments del segle XX. Després de la Guerra Civil (1936-1939) va ser modernitzada: es van canviar l’eix del rodet i els braços articulats en ferro.  Va estar en funcionament fins a la dècada dels setanta. És una de les dues úniques serradores hidràuliques que es conserven íntegres a Catalunya i l’única en disposició de funcionar.

Al segon edifici hi ha el molí fariner. També es mou mitjançant una roda hidràulica, en aquest cas horitzontal, que es pot veure a la part inferior de l’edifici sota un arc carcabà. Cap al 1920, en aquest mateix edifici es va instal·lar una turbina hidràulica per produir electricitat. Aquest molí, de finals del segle XVIII, va proveir de farina els veïns fins a la dècada dels seixanta. Actualment, està restaurat amb els elements originals i també es pot veure funcionar.