La primera notícia documentada del pou de gel és del 1683 i els materials localitzats durant l’excavació daten l’estructura pels voltants del segle XVI. Amb tot, la majoria de documents sobre el pou són del segle XVIII, moment en què el gel es convertí en un producte de primera necessitat i fou necessària la construcció d’aquests edificis per poder-lo conservar i assegurar-ne un bon subministrament. El pou fa 8 metres de diàmetre i 9,30 metres d’alçada.

El pou de gel servia per emmagatzemar el gel natural obtingut del forat de la Bòfia, al port del Comte, o directament del riu Negre. Segueix el perfil tradicional de planta circular coberta amb una cúpula, en la qual s’obren dos accessos: un orifici al centre, aïllat de l’exterior, i un a mitja alçada, on desemboca un corredor, la qual cosa és singular. La seva situació, a tocar de la muralla, juntament amb l’excel·lent restauració i museïtzació que s’hi han fet, fan que sigui un dels elements més importants de Catalunya per explicar el procés d’emmagatzematge i comercialització d’aquest producte de primera necessitat.