El Sequer de les Pinyes és una instal·lació industrial única a Catalunya i a tot l’Estat. Va ser construït el 1950 per l’Instituto para la Conservación de la Naturaleza (ICONA) i traspassat posteriorment al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat. La seva funció bàsica era aconseguir les llavors d’espècies de pins autòctons per a la seva replantació posterior en boscos del país. Recollia la pinya verda provinent de la Cerdanya, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell principalment, encara que també va admetre pinya provinent d’altres comarques de Catalunya.

Mitjançant calor artificial i treball continuat les 24 hores del dia s’aconseguia obrir les pinyes, principalment de pi negre, i guardar-ne, emmagatzemar-ne i comercialitzar-ne, en grans quantitats, els seus pinyons, que tant servien per al consum alimentari com per a la repoblació de boscos. Aquesta instal·lació va esdevenir l’únic proveïdor de l’antic ICONA. Una vegada finalitzat el procés d’obtenció de la llavor i la corresponent desinfecció, era enviada amb garrafes de vidre a l’Almacén Central de Semillas, a Madrid i, posteriorment, a l’empresa Forestal Catalana, que les distribuïa pels quatre vivers de Catalunya: Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), la Pobla de Lillet (Berguedà), Vilamitjana (Pallars Jussà) i Vallcalent (terme municipal de Lleida, Segrià).

El Sequer consta de dos edificis: el superior o dipòsit, destinat a rebre els sacs de les pinyes, i l’edifici principal. Ambdós edificis estaven units per un passadís en el qual una cinta transportadora conduïa la pinya fins al magatzem del primer repòs. L’edifici principal té tres pisos sota teulada. El magatzem, per un primer repòs de les pinyes, té obertures al terra que el connecten amb les quatre sales del primer pis destinades al segon repòs de les pinyes. En aquest primer pis es troba el garbell i la part superior de la torre d’assecatge, així com el tub de la xemeneia. En la planta principal hi ha tres sales. En la més gran, amb sortida a l’exterior, hi ha la part inferior de la torre d’assecatge de totxo, el forn de ferro, connectats per un tub amb un regulador que permet el pas de l’aire calent, i el Trómel, que funciona amb electricitat i és de fusta. En l’habitació contigua hi ha dues màquines revestides de fusta que funcionen elèctricament per continuar el procés en la tercera sala. Aquesta conté una banyera alçada, recoberta interiorment de fusta, que realitza la desinfecció. També hi ha una taula-despatx.

Aquest singular sequer va estar en funcionament fins al 1994.