El forn o bòbila del Sugranyes, també conegut com a forn de la Manxa, és un edifici industrial molt singular a prop de Reus que segueix el model de forn de ceràmica Hoffman, un estil que s’introduí a Catalunya l’últim terç del segle XIX.

La bòbila Sugranyes destaca sobretot per la fumera o xemeneia central del forn, de 19 metres d’alçada, i pels materials amb què està formada: les toves i els maons. L’edifici és de planta circular, d’uns 23 metres de diàmetre, i consta d’una galeria de circulació perimetral. Damunt de l’estructura inferior, s’establí una cambra anular, coberta per una teulada amb cabirons de fusta disposats de manera radial des de la fumera. A la part baixa, hi ha un cos annex a la galeria de circulació, que en segueix la disposició radial.

A la bòbila Sugranyes s’hi fabricaven principalment maons, teules, rajoles i altres materials ceràmics per a la construcció. L’any 2012, l’equip d’arquitectes Figuerola Gavaldà Romera va restaurar i rehabilitar l’edifici.