L’edifici central de l’estació elevadora de la Societat General d’Aigües de Barcelona és una obra de 1903 amb influències de l’arquitectura industrial belga, en especial en les torres dels pous. L’edifici es conserva enmig d’un parc enjardinat i es divideix en tres grans naus, dues de paral·leles i una de transversal, amb coberta de teula a dos vessants sobre encavallades metàl·liques. L’estructura de les naus, amb un cos central més alt que permet l’entrada de llum, recorda la planta basilical de moltes masies catalanes.

Els materials que s’usaren per a la construcció són el ferro, el vidre i el maó vist com a element dominant a les façanes, que també s’utilitza de forma ornamental. Són de destacar les magnífiques torres dels pous, les construccions residencials aïllades destinades als directius de l’empresa i l’espectacular sala de les màquines de vapor. Es conserva la xemeneia circular, de 35 metres d’alçada.

Actualment acull el Museu Agbar de les Aigües.