A l’indret conegut com a salt de l’Erasme, on hi havia hagut un antic molí que prenia la força motriu d’un salt d’aigua, es va edificar el 1928 la fàbrica de cartró dels germans Bachs Giménez, que van encarregar l’obra a l’arquitecte Josep Domènec i Mansana (1885-1973). L’edifici va ser ampliat posteriorment per Josep Maria Jujol (1931) i Melcior Viñals (1933).

Tot el conjunt, format per tres naus, magatzems adossats i assecadors externs, guarda una gran unitat formal amb les façanes de maó vist i les cobertes de plaques planes de fibrociment dels dos vessants. Cal considerar el recinte com una obra significativa de l’arquitectura industrial catalana. Actualment, l’edifici acull una entitat dedicada a la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat social.